Feia dies que havia encetat el llibre d’un escriptor que vaig conèixer virtualment. És real com la vida, però no vàrem tenir l’oportunitat de trobar-nos en persona.
—No crec que pugui venir a la teva presentació. Visc una mica lluny i em fa mandra baixar fins a Barcelona.
—No t’amoïnis. No passa res.
Vint-i-sis relats i microrelats força interessants. Alguns amb el punt de surrealisme que m’agrada. Altres, amb connotacions sentimentals, paradoxes, putades de vida, desenganys, abandonaments, decisions mal gestionades…
No sé on és la frontera entre la realitat i la ficció, però està molt ben portada. De vegades crec el que llegeixo i, de sobte, em sorprenc que, tot allò que m’havia convençut, és pura fantasia.
El senyor Hawk em va cridar tant l’atenció com el contratemps africà.
La gota o la cartera de pell, objectes inanimats que, durant unes línies, adopten una ànima quasi humana, et transporten a una altra dimensió.
Per dimensió, la sala 716. Em va recordar, potser, a aquella pel·lícula tan inquietant «Buried», on el tipus estava tancat dins un fèretre. A la sala, les lliteres em feien aquesta sensació.
Relats amb un toc emocional, de sentiments profunds, també hi són al llibre. Recomano la seva lectura sens dubte.
Ep! Si després de llegir-te e.18 i el núvol, l’has entès, truca’m i m’ho expliques. Aquí em vaig quedar una mica trasbalsat. No vaig arribar a descobrir qui era qui i què feien a sobre del núvol.
Si vols donar un cop d’ull, aquí et deixo l’enllaç del llibre:
https://culturanima.wixsite.com/culturanima/post/publicació-del-llibre-de-relats-instant-intens
Ho adjunto així perquè el senyor mòbil avui té ganes de tocar-me la pera.