Fins no fa gaire, cada dia de la setmana, a la major part dels carrers de la ciutat, romanien els cinc contenidors d’escombraries: resta, orgànica, vidres, envasos i cartó.
Abans, i d’això no fa tant de temps, els habitants propers al contenidor de vidre, protestaven dia sí, dia també, del soroll que es produïa cada nit.
M’ha dit un ocellet que una persona es va vendre el pis on vivia pel xivarri que feien amb la recollida dels vidres a altes hores de la nit.
S’ha traslladat a una zona on només els dijous, es fa la recollida del contenidor del vidre. Només un dia a la setmana.
Però el veí no està content. Es continua queixant del soroll que fa quan un vidre cau des d’una alçada tremenda, fins que arriba a la base del contenidor.
L’ocellet em va dir que aquest veí que, prèviament, es va vendre el pis per anar al nou barri, li toca la seva finestra, tot just a sota del contenidor de vidre.
Quin problemon més gran li ha causat aquest desastre. No pot dormir perquè compara la seva situació personal d’abans i d’ara. Abans, el contenidor de vidre, tot i que feien recollida diària, no estava, ni de bon tros, a prop de casa seva.
Estava a prop de les cases d’altres veïns.
Ara, que la recollida és únicament d’un dia a la setmana, es queixa perquè el soroll neix just a sota de casa seva.
—És una catàstrofe. Ens va dir.
—Amb la pasta que m’ha costat aquest nou pis… —Vaig sortir del foc per a caure a les brases.
I la resta de veïns, on són? Per què no es queixen com aquest paio?
No serà perquè els altres són més solidaris amb el seu entorn?
Els vidres sempre faran més soroll que el cartó, però, ha de muntar un «cristo» per la recollida d’un sol dia a la setmana?
No estarem mai satisfets. Sempre hi haurà un problema i si no, el cercarem.