Dia de reis.
Gent pels carrers carregant paquets que porten a casa de familiars, amb l’excusa de què els reis han deixat això o allò a casa, la nit anterior.
Avui és dia de sorpreses, per petits i grans que encara creuen que els desitjos es poden fer realitat.
Els petits, un cop han posat els peus a terra, corren cap a la sala, el més probablement, per comprovar que ha passat quelcom màgic durant la nit.
Depenent de la tradició familiar, tindran sorpreses avui o ja van passar a Nadal.
Pare Noel, Tió, l’arbre, els reis, els mitjons…
Així i tot, avui és dia de reis.
Dos veïns del poble, han canviat les bicis pel vici.
Avui no tocava anar vestit amb l’uniforme tradicional de ciclista: sabatilles amb tacs, maies, samarreta tèrmica i polar fi, ulleres de sol amb tapadora, culot i casc.
No ens podem oblidar de la bicicleta.
Avui, portaven un altre tipus de roba. Sabates de carrer, pantalons ben mudats, camisa i jaqueta, però, en lloc de casc, a les mans duien una mena de capsa amb menjar, segons m’ha semblat veure.
Potser beure també.
Els paquets els han tret de Can Talamàs. Un restaurant familiar situat al poble de Sant Pol de Mar. Un lloc on fan dinars per endur-se’n a casa, com els regals.
Avui, els meus veïns, han canviat la bici pel vici.
Si ho pronuncies, sona pràcticament igual, però si ho llegeixes, canvia totalment el concepte.
Avui, el vici era fer un bon àpat perquè el dia de reis, pels qui no ho celebren en família, és una bona excusa per regalar-se un dinar, tal com ha fet qui escriu aquest post.
També, ell, ha canviat la bici pel vici.