Arribava a la feina i tenia massa trucades de casa.
A les quatre de la tarda, tio Daniel, el nanu, va decidir anar-se’n. Va agafar un taxi, amb la carrera més llarga que ha fet mai.
No ha aixecat la mà per aturar-lo.
L’estava esperant a la cantonada de casa.
No necessita equipatge.
Els pantalons marrons amb cordills, en lloc de cinturons i les camises blaves, reciclades de l’època del taxi, sembla que li donaran allà on va. Així estarà més còmode.
No haurà d’aparcar els cotxes en format tetris, com feia amb José Maria.
No haurà de baixar al fosso i mirar per què perdia oli el Simca 1000 del Sr. Jubany.
El nano torna a casa. Allà, l’espera un munt d’amics i parents.
La pelicos, que se’n va anar ja fa molt, també hi serà.
Mentre no ens toqui agafar el taxi, mentre això no passi, estem aquí amb tu, per acomiadar-te.
Bona ruta, nano.
tío Daniel