Somniar despert

Quan menys t’ho esperes, toca. Però si ho persegueixes, diuen els savis, que no hi ha manera.

L’any 2004 estava vivint en una altra realitat, amb una persona que per circumstàncies de la vida i per sort, ja no forma part del meu territori. Va ser llavors quan, diguem-ne per l’atzar, la sort o simplement perquè era el moment, va tocar la loteria de Nadal, amb un número d’aquells que li diuen lleig.

Un número petit. Si no em falla la memòria, era el 5400. Comprat un cap de setmana de juny, ni tan sols a la Bruixa d’Or, sinó a un bar del costat.

Arriba el dia de la loteria.

En aquells moments, jo treballava a Sabadell, a una petita agència de publicitat.

Teníem dinar de Nadal amb els companys.

La meva exdona treballava (i suposo que ho segueix fent) com a administrativa, al departament X de l’hospital Y.

A migdia, em va trucar per dir-me que ens havia tocat la grossa.

Jo, com era costum en aquella època, amb la cara de pòquer que em caracteritzava, fins que no vaig veure els números impresos l’endemà al diari, no vaig dir ni miau.

Era un número repartit entre dues parelles. La seva amiga, ella i els marits, inclosos.

Recordo que va haver-hi un problema amb tres butlletes. Mai es va saber qui les va robar, però van desaparèixer del mapa. Quasi tres mesos després, es van cobrar fora de Catalunya.

Cert tipus de persones sense cap mena d’escrúpols, apareixen i desapareixen quan menys t’ho esperes.

Tot això ha estat una prèvia.

Aquell any 2004, amb la mateixa parella, ens va tocar la loteria tres cops. A l’estiu, a Nadal i per la loteria del Nen.

Des de llavors, segueixo somniant.

Arribem a l’any 2016. Donat que soc un romàntic i sempre he volgut alegrar-li la vida als meus, vaig crear en un Excel, el llistat dels agraciats, en cas que em toqués una pasta a la loteria.

Cada cop soc més modern.

El llistat consta de tres columnes. En una introdueixo el premi, el clatellot que et fot #haciendasomostodos, els quaranta mil euros que estan exempts de clatellot i el total. Aquesta xifra, automàticament a través d’una mega fórmula matemàtica, s’aplica en percentatge a la llista dels meus i ale hop!, ja sé què cobraran cada cop que hi jugo a la loteria.

Toca?

Normalment no.

Però, que no es perdi mai la il·lusió.

Somniar despert

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.

Scroll hacia arriba