Solitud

Assegut a la sorra, davant del mar, contemples en silenci, com arriben les onades a la vora.

Una darrere l’altra, sense aturar-se per descansar.

En moviment constant.

Les onades són com el temps. No s’aturen per més que t’ho proposis.

Una, dues, tres, quatre…

Igual que els segons.

Un, dos, tres, quatre…

Mentre contemples el mar, el cel i l’horitzó, no penses en res. Et deixes portar.

El fred t’envolta. Sort del sol.

De sobte, et venen a la ment un munt d’imatges i de records.

Els deixes fluir.

T’aixeques de la sorra i comences a caminar, direcció nord.

Les imatges i els records t’acompanyen tot el camí de tornada.

Ja no vas sol. Camines en companyia.

Tornes a casa.

Solitud

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.

Scroll hacia arriba