Sempre és millor que FAci SOL. Quan està núvol, un se sent una mica més nostàlgic; pots arribar a LA introversió sense tenir cura de què passa. És curiós com el clima afecta els humans.
Depèn a quina latitud visquis, el teu esperit, el teu caràcter, és més obert o més ranci. SI FA SOL ho tens tot pràcticament guanyat. No és el mateix al fet que t’aixequis i te’n vagis a dormir amb un dia de boira, grisós, pesat, humit.
SI FA SOL, surts al carrer feliç. Cantes aquella cançó que LA Cris t’ha demanat que l’aprenguis. A poc a poc. Tranquil·lament.
Piano piano si arriva lontano.
Que dir de LA Cris. SI pogués me LA menjaria, d’una manera literal, of course. Té un DO. RE d’especial, però m’emociona parlar amb ella. SI LA veus, t’enamores de LA seva essència. És un SOL.
Diria que els té ben posats. Allò que se’n diu «té uns bemolls» que segur et posa «firmes».
FA goig parlar de qualsevol cosa amb ella. El somriure l’il·lumina LA cara. LA classe de piano es FA molt amena, distesa, divertida. Els jocs pedagògics són molt potents.
—Canta les notes. M’ho agrairàs.
I li agraeixes. FAs un salt de gegant. Sembla mentida com aprens molt més ràpid. Interioritzes LA peça quasi sense donar-te’n compte.
Ja ho he dit abans, però em REpetiré. Té un DO.
SI pogués LA tindria, per sempre més, a prop. Tot i LA distància, tinc LA sensació que ens coneixem de FA molt, com SI haguéssim compartit alguna vida anterior.
Tant SI FA SOL com SI no, LA Cris és una DOna brillant.
Quina sort que tenen els que LA gaudeixen de prop.