Sant Jordi al carrer

Passar de celebrar un Sant Jordi amb mascaretes i distàncies de seguretat com els de l’època obscura que ens va tocar viure, a les fantàstiques diades al carrer, on es denotava alegria i xerinola, s’esdevé un pas de gegant.

Tant de bo no torni a repetir-se un escenari com aquell. Ara, la gent surt al carrer, passejant sense rumb, aturant-se aquí o allà per gaudir de les paradetes, de les converses amb els amics i familiars, de l’aire lliure, d’un dia memorable que, malgrat la poca quantitat d’aigua als pantans, per sort no va ploure. Si no canvia la situació meteorològica, aquest any patirem de valent.

Alguns, els que viuen a les poblacions més grans, varen tenir l’oportunitat de veure i viure un munt de paradetes de llibres i roses. D’altres, els que estem en poblets més petits, com el meu, potser vàrem comptar amb cinc i escaig, no sé si perquè no hi ha més llibreries o perquè no hi havia espai.

Això sí, els partits polítics no s’hi van perdre pistonada i es van instal·lar al passeig. No venien llibres; tan sols van fer propaganda dels seus programes. Si et llegeixes un, te’ls has llegit tots. Se semblen. Tinc la sensació que són un corta y pega on l’únic de diferent són les fotos dels protagonistes. Per la resta, tots prometen el mateix.

Quan va baixar una mica el sol, al voltant de les sis, vaig fer una passejada bastant fructífera. Entre ahir i avui he venut tres llibres. Estic força content. No tenia pas la intenció de vendre’ls, però la Rosa em va incitar a fer-ho. —Total, no perds res. —Em va comentar.

Avui, he col·locat un altre. Ja queden menys a la capsa de cartó que tinc sota la taula.

Una amiga meva em va preguntar en quina ubicació hi seria per signar llibres. Em va fer gràcia. Jo, signant llibres? Quins? Només he publicat un i resto a l’espera del segon que, en aquests moments, no tinc ni idea de quan sortirà al carrer. Altres factors intervenen al procés. Ja veurem.

De moment, el dia de Sant Jordi i la rosa, ja han passat i vaig rebre un regal que no era pas ni un llibre, ni una rosa. Ha estat un regal amb el format d’una humana.

Hi haurà material per escriure un tercer llibre i presentar-lo a la propera diada? Ja veurem. Mentrestant, continuaré publicant els relats en aquest petit indret virtual.

Fins al Sant Jordi vinent.