Si prens un anticoagulant com el Sintron, has de vigilar amb les pèrdues de sang. Des d’ahir, en Biel té, a la boca, un regust de sang que li recorda als protagonistes de totes les pel·lícules de vampirs.
No s’atreveix a mantenir una conversa distesa amb ningú. Li preocupa que l’humà que es planti davant seu, pugui pensar algunes coses i no totes bones. Que sigui un «gurrinu» perquè no es raspalla les dents. Que hagi menjat fetge cru com passa a les pel·lis de zombis. Que hagi estat protagonista a una estomacada de carrer dels barris baixos, on hagi sortit mal parat, amb el resultat de trencada de «morrus».
En Biel és un tiu molt trempat. No es fica amb ningú mai. Massa bona gent, li recorden els seus amics. Massa.
Donat que no tenia bona cobertura, ha entès conjuntivitis. ¿Conjuntivitis? ¿No serà gingivitis? Això ja em sonaria més.
Un remei casolà consisteix a barrejar aigua oxigenada amb aigua de l’aixeta, per diluir la duresa de la primera. Posar bicarbonat al raspall de dents i amb molta cura, rentar-se la pinyata.
Mentre no s’ennuegui amb la seva pròpia sang, anirem bé.