Fa uns dies, mentre sentia música a Spotify, van passar un anunci que, d’una forma o una altra, l’estava esperant feia temps. Es tracta de la companyia de telefonia mòbil Simyo. Vaig ser client des del 2015 fins al maig del 2020. Em vaig donar de baixa perquè no tenien el servei de Fibra i el necessitava si o sí.
Donat que no em podien oferir aquest servei, vaig optar per una altra que em feia força gràcia i sobretot, perquè tenia uns preus molt competitius, ah!, i a més sense permanència. Aquesta operadora és Pepephone. Cap queixa. Tot correcte. 600 MB de fibra «simètrica» (no sempre, clar) i dades acumulables al mòbil. El preu força correcte però quan vaig comparar-lo amb el de Simyo no vaig trigar ni dos segons en canviar d’opinió.
Ja em veieu trucant al 1644, parlant amb una comercial i fer la contractació, de fet, re contractació per tornar als orígens, després de cinc mesos.
Ahir, un tècnic va trucar-me per dir que vindrien avui a les 17 h. Aquesta tarda, dos operaris a casa, amb mascareta i enfeinats amb la instal·lació. Tot ràpid i fantàstic.
Jo, que sempre faig preguntes, l’he fet una a un d’ells. —Quina diferència hi ha entre el router de Pepephone i el de Simyo? La seva resposta m’ha encantat alhora que descol·locat: —el color. I al moment, una altra pregunta: —llavors, són iguals i fan les mateixes coses? Resposta: —Sí.
Això vol dir que no aprendrem mai. Si poden aprofitar el material, per què han de duplicar trastos que, tard o d’hora, aniran a la deixalleria per fer més merder? Si els dos routers fan la mateixa funció, per què les empreses es dediquen a duplicar-ho tot?
L’única diferència exterior és la marca: Livebox Fibra i ZTE. D’acord… i la forma. Però l’interior és el mateix. No acabo d’entendre el per què de tot plegat. En fi.