Com gairebé tothom, esperem que arribi el diumenge per gaudir, en la forma que sigui, de les moltes o poques hores de què disposem, dels nostres hobbies. Uns descansen espatarrats al sofà d’escai. Així no fa falta que s’apuntin a la sauna. Ja la tenen a casa. Altres agafen la bicicleta i es fiquen, entre pit i esquena, cinquanta km per arribar a aquella ermita que està a prendre pel sac, fer-se la foto corresponen de: «aquí estuve yo», per tornar a casa sa i estalvi i dinar amb la família. Després, ja tindran temps de sauna o sofà d’escai.
D’altres, com en Biel, romanen inquiets per llegir els relats tan curiosos d’un microscriptor que va conèixer un dia, a la sortida del CAP. Aquell dia, en Biel tenia el control del sintron. El microscriptor, a partir d’ara, en Sise, diminutiu de Sisebuto, estava esperant els resultats d’una analítica. Feia almenys un any que no es feia cap i la doctora de capçalera li va convidar a fer-se una.
Altres persones aprofiten el diumenge per tocar-li els collons al veïnat. És el dia de la perforadora, dels canvis de mobles, el dia que s’ha de pintar tot el pis i ja, de pas, el pis del costat. És el dia que es reuneixen al petit balcó de tres metres per dos, els vint-i-quatre convidats que no han pogut venir escaladament a casa d’en Tomàs i la Laura. No fan balconing perquè la piscina comunitària dona a l’altre costat de l’edifici, que si no, més d’un hagués saltat o, com va pensar en Sise, a més d’un hauria llençat.
Com deia en Serrat: «para gustos no hay disputas». Com fa en Sise (que no és el mateix que en Sisa, el cantant), si agafa la paraula «disputas» i la desmunta, pot llegir dis putas o el que és el mateix: diez putas.
Així que, reconstruint la frase anterior tenim: «para gustos no hay diez putas».
Un moment, si us plau…
…
…
M’havia de prendre la pastilla del control de les barrabasades. El metge em va dir que contra més suor fabriqui, més desbarro. Dit i fet. Estic suant la cansalada i això que són les 11:30 a.m.
Doncs això que deia. Moltes persones romanen amb ganes de què arribi el diumenge per gaudir d’unes hores de relaxing cup en la plaza mayor… En Biel resta a l’espera dels relats que li fan tanta gràcia. Així desconnecta una mica de tot el que ha viscut durant la setmana. És agent forestal i de mediambient i amb aquesta calda té una feinada impressionant. En Sise fa el que pot per tal que els seus seguidors s’ho passin d’allò més bé. Si no tenen ganes de llegir sempre poden escollir la piscina comunitària.
Tot just ara mateix, els bronques dels veïns, acaben de deixar de picar la paret de baix. No sé si estan fent un túnel que els porti directament a la platja o estan aprofitant per fer-se una piscina al balcó de tres metres per dos. D’aquesta manera, quan vinguin a veure’ls els col·legues, en lloc de fer balconing, ho podran fer sense sortir de casa.