Avui, en Biel, havia de baixar a la capital. Tenia cita al Registre Mercantil per signar una documentació important. Quan vas a aquests tipus de cites, no saps si en algun moment et diran la típica frase: —no ha traído el modelo E7, relativo al peso específico de las uñas mordidas—.
Sempre falta quelcom. Quan no és el model E7, és la pòlissa de 32 cèntims de color rosa, que només es pot adquirir als estancs senesos d’una avinguda paral·lela a la costa o el famós model G93 que és tan difícil de trobar…
La qüestió és posar-ho difícil.
En Biel i el seu representant, han comentat la jugada al passadís de la setena planta, de l’edifici metàl·lic que està a l’altra banda de la ciutat. En Carles, li deia que no acostuma a passar això, però, de tant en tant i depenent del funcionari de torn amb qui et topis, t’ho posarà d’allò més difícil, com ha passat avui.
Carles s’ho tornarà a mirar i ben aviat li dirà on hauran de quedar un altre cop. Segurament, serà a l’altra banda d’on viu en Biel, per no perdre el costum. L’objectiu és complicar-ho tot, en lloc de fer-ho telemàticament.
Com més difícil ens ho posin, comenta en Carles, més insistents ens hi tornarem.
Per cert, en Biel viu a un poble de la costa, a cinquanta kilòmetres de la capital, direcció nord i el Registre, a l’altra banda de la capital, direcció sud.