Potser vinc jo, són tres paraules que, segons qui les digui, sonen fantàstiques. Si estàs esperant trobar-te amb algú que fa molt de temps que no veus en persona i et diu «potser vinc jo», et podria passar pel cap que, donada la teva complexitat d’horaris, el fet que sigui aquesta persona la que t’ofereix la possibilitat del seu trasllat. I això fa pensar que potser hi ha un interès important per no estirar gaire més el temps de la trobada.
També pot ser que mai us hagueu vist i sigui l’altra persona la que s’ofereix a creuar mig món per veure’t. Qui diu mig món, diu cinquanta kilòmetres aproximadament. En aquest cas, passa el mateix. Sona magnífic.
Com va dir no fa gaire una amiga, «no hi ha cap mena d’expectativa, però sí un gran interès». En aquella ocasió, es va complir, d’allò més bé, el trasllat per part de l’altra persona. Va travessar dues comarques, amb un total de vuitanta kilòmetres. Podia haver passat al revés, però va ser ella la que es va oferir. Res en contra.
La pregunta que em faig ara és: potser, traduït com a «quizás» té la mateixa importància que pot ser, traduït com a «puede ser»? Segons la lectura, les dues paraules signifiquen quasi el mateix, no? Quizás i puede ser, m’estan donant la mateixa informació. «Quizás vengo yo» o «Puede ser vengo yo». M’acabo d’adonar que la segona opció sona fatal. S’hauria d’escriure «puede ser que venga yo». Gramaticalment, està millor considerada, però llavors no podria plantejar-me aquestes preguntes tan rares. M’encanta fer-me preguntes estranyes que, aparentment no tenen lògica.
Seguint amb la meva lògica il·lògica, se m’acut integrar en aquest relat una idea diferent. Una paraula que, descomposta, sempre m’ha cridat l’atenció és: BAR / CEL / ONA. Cel i Ona ho entenc, però Bar? Què vol dir això, que a Barcelona se la coneix perquè està plena de bars? Perquè amb «cel» i «ona», ho tenim clar. No sé qui va ser el promotor de separar la paraula BAR / CEL / ONA d’aquesta manera. Utilitzo els slash perquè vegis per on es trenca la paraula.
En publicitat, la trencadissa o partició d’algunes paraules és bastant delicada. Alguns establiments acostumen a fer aquest tipus de particions. Segurament ho fan per cridar l’atenció i t’hagis d’aturar davant del seu aparador, amb la corresponent barruntada de cerebre per esbrinar què punyetes estan dient. Ja m’ha passat força vegades que, passejant pels puestus, m’hi trobo amb aquests jocs de paraules que em trontollen i no m’acaben de generar l’input que, suposadament, estan cercant. CajaMar utilitza, al seu aparador, una pregunta amb una paraula trencada estranyament: Te’n / ve / ns?
Un rètol dissenyat per algun il·luminat, està muntat així: COM / POSI / CION. Potser és una llicència gràfica. Tot pot ser. L’empresa Lidl, als seus pòsters publicitaris, més que particions, està fent servir la imatge com a joc de paraula: PO / MELO / LLEVO. La idea és bona. En anglès també es pot trobar una paraula que, en condicions normals, no es trencaria així: AD / VER / TIS / ING
Com he anat a parar d’una possible trobada a trencar paraules, és quelcom que no acabo d’entendre. De totes maneres, segur que dins del meu inconscient déu haver-hi algun lligam que se m’escapa.
Bé. Tornant a l’inici del text, valorant la diferència entre potser i pot ser, resto a l’espera dels vostres comentaris. A veure si entre tots plegats (que no vol dir todos doblados), fem un brainstorming o pluja d’idees.
