Vet aquí el meu comentari, volia dir, el comentari que, tot i ser meu, el comparteixo amb tothom.
En castellà existeix una paraula: «desapego». No sé com es diu en català. Tant és. Un servidor la fa servir molt. Llenço massa coses. Penso que si no les he trobat a faltar en tant de temps, pot significar que no era important com per guardar-les com si fossin un tresor.
És cert que hi ha coses, propietats, que no volem compartir, però això als bancs (per exemple) els importa un rave.
Jo tenia una casa que la vaig comprar amb els diners d’un divorci. M’hi vaig sentir molt a gust en aquells temps. Vaig compartir uns anys meravellosos amb una dona i en un moment de la meva vida se la va quedar el banc.
Vaig patir per aquesta usurpació? Pot ser que al principi sí, però després d’un temps, el meu pensament va ser: pues… que se la metan por el recto proceder.
L’exemple de la cuina està molt bé. En el meu cas, va ser la cuina, el bany, el menjador, el passadís, les habitacions i el sostre de bigues envernissades que eren supercuques.
Llegeix el seu relat aquí.