Paperassa

Quanta paperassa s’ha de guardar al calaix, perquè quan algú et reclami quelcom, no et tornis boig?

Quants anys de documentació hem d’emmagatzemar?

Segons #haciendasomostodos, quatre són suficients.

Segons què hagis de presentar, ni amb mil anys tens suficient?

En Biel, està cercant paperassa per presentar-la a un gabinet d’advocats.

Fa temps, em va comentar, que volia acollir-se a la llei de la segona oportunitat.

Volia començar de nou.

Porta un any recavant informació. Papers, certificats, contractes, nòmines, impostos, etc.

N’està fins més enllà de la part baixa del pubis. És a dir, fins als collons.

Quan no és un certificat blau, te’l demanen rosa. Si no, una còpia simple d’un document complex o una còpia complexa d’un certificat simple.

És un no parar.

A més, per més gràcia, t’ho demanen set o vuit vegades.

Parla amb Perico i diu que l’enviï això. Quan parla amb Fulano, li demana allò.

Sort que tot el que tramet, ho fa sense haver d’imprimir ni un sol full.

Si no, ja s’hi hagués arruïnat.

Biel, em comentava dissabte, mentre fèiem un mos, que dijous, van tornar a contactar amb ell per demanar-li tot el que ja havia tramès no fa ni una setmana.

—Apa. Tornem a la casella de sortida. Em deia.

No sap quan acabarà amb la paperassa, ni tampoc què més haurà d’entregar.

Mentrestant, ha agafat la bicicleta i s’ha anat a donar un tomb.