Si no ho varen fer amb el Referèndum, a hores d’ara no crec que ho facin per escombrar al PSC.
És una llàstima perquè si haguessin volgut, la història seria una altra.
Ja ho vaig comentar fa temps en un altre post; molta empenta perquè féssim la cadena humana, la fletxa, i totes les mogudes dels Onze de setembre i ells, els que sí que ho poden dur endavant, no es van posar d’acord. Ni en aquell temps ni ara.
Així que tindrem un nou president, més de Madrid que d’aquí, que continuarà sense cap mena de dubte les ordres que vinguin del centre.
Segurament em moriré sense viure la república catalana.
Un cop vaig escoltar el parlament d’un economista d’ESADE que parlava de xifres astronòmiques que podria produir Catalunya sense despentinar-se. El problema és que no s’ho acaben de creure els pseudoindependentistes i dic pseudo perquè ja no em crec a ningú.
Resumint molt la conferència que va fer aquest home, recordo unes explicacions que fan vertigen.
Europa li passa pasta a Espanya (exemple d’un milió) per les seves històries. Catalunya li passa pasta a Espanya per les mateixes raons. Llavors, i aquí ve el vertigen, Catalunya li podia tornar a Europa la pasta que la UE li passava a Espanya (el doble tranquil·lament) i encara li sobraria pasta per les seves coses.
El què passa és que prefereixen seguir un altre joc que, evidentment, no entendré mai per què amb els números em faig un embolic.
Així que prefereixo passar d’aquests, d’aquells i de la seva mare. Millor no escalfar-se massa el cap i que facin el que fins ara han fet; jugar a la puta i a la Ramoneta.