Pituïtària exigent

Pràcticament, tots els humans, ens movem per les olors. Per sort, no ens agraden les mateixes. Cítrics, florals, olor de fusta, de terra mullada, d’herba, fruita (mmm, les maduixes tallades de fa res), químics, refrescant, dolç, fumat, ranci, etc.

Qui més qui menys té a casa seva un humidificador, una espelma d’olor, encens, aquells triangles amb una gelatina estranya dins, que sembla més un blofff que no pas un producte aromàtic.

Els fumadors no estan tan carregats d’hòsties. Són més permissius. O potser no.

HI ha fórmules una mica compromeses. Per exemple: ser home, solter, vivint sol (solter i sol no és el mateix) i amb mascotes, segons la taula periòdica, no és una combinació que agradi a tothom. Però, també poden entrar, en aquesta fórmula, alguns paràmetres com higiene, netedat, pulcritud, curiositat.

Si ets dona, no implica en absolut, ser la reina de la perfecció «olorimètrica». També hi ha de menys curioses, polides o netetes.

«Hay de todo en la viña del señor.»

Quan els primers humans circulaven «pels puestus», es guiaven més per les olors que no pas per la vista. Podien detectar si la tribu més propera, estava fent arròs amb llamàntol o «criadillas» confitades, tan sols estirant el nas cap amunt.

Avui en dia, a excepció dels tocats per la vareta màgica de la distinció olorífica, la resta dels humanots, fem el què, bonament, podem.

Estàs xerrant amb la Matilde perquè t’has assabentat que la Lola del tercer, «sa echao novio», i ja li deies, a l’ascensor, l’altre dia: —pues como no espabile la Lola, se va a quedar pa vestir santos…

Total, que amb tanta tafaneria, t’has oblidat de vigilar l’arròs amb llamàntol. Avui, venia la teva sogra.

Has convidat a la Petra a passar el cap de setmana a casa teva. Donat que és vegetariana, no tindràs problemes amb les olors que desprenen els llagostins a la graella que vas cuinar fa sis dies ni tampoc aquella ferum que deixa la carn a la brasa.

Avui toca patates amb mongetes i tofu.

Encara, hores d’ara, no t’has acostumat al tofu. No té gust a res que recordis.

La Petra té un olfacte molt minuciós. És forense del Departament de Criminologia de la ciutat. Sempre que hi ha un crim relacionat amb les olors, la criden a ella.

Se la coneix pel sobrenom de pituïtària exigent.

Un dia, m’explicava que, només entrar a l’escena del crim, va comentar als de Criminalística que, en aquella casa hi vivien, a part de la difunta, sis gats. Dos mascles i quatre femelles.

No sé mai on portar-la. Sempre troba alguna pega amb aquesta o aquella olor.

Acabo de recordar que la Lola, va començar a sortir amb un paio que, curiosament, treballa amb la Petra.

És l’encarregat de transferir els cossos de la planta -3 al dipòsit.

Sort que en Màrius, el nou nuvi de la Lola, no té problemes amb les olors. Tot ho arregla amb una mica de vicsvaporup.

Pituïtària exigent

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.

Scroll hacia arriba