No et tallis

Cercar la talla ideal d’una peça de roba quan no tens a prop a la teva cosidora particular, és una mica arriscat. Infinitat de webs et donen la solució, però quan llegeixes les mides que surten a la taula, no t’ho acabes de creure. Potser consideres que és massa gran o massa petita i si l’acabes comprant, igual aquella peça no te la pots posar ni de barret de dormir.

Dubtar és humà, però posar-se un pantaló de moto, dues talles per sota de la teva, és un suplici. T’ho dic per experiència. Ja m’ho deia la mare: —liiistooo, que eres un liiistooo. ¿Cómo pretendes embutirte en esos pantalones, acaso con vaselina?

I no parlem ja si vols trobar la talla ideal per comprar aquella jaqueta que fa temps que estàs buscant. Que si la L, la XL, la M… Pffff. Realment, és bastant bronca encertar a la primera, a la segona o fins i tot, a la setena.

Jo, que soc un liiistooo, vaig comprar-li a un paio bastant més baix (faig d’alçada 1,76), una jaqueta i un pantaló de cuir, de la talla micropolla. L’objectiu era per fer-lo servir en un curset de pilotatge de seguretat. Diria que aquell dia, vaig aprendre les primeres classes d’apnea. Talla 52 de «chamarra», com diu un company mexicà i 52 de pantaló, format «embutio» com l’anomeno. Segons què he vist avui a internet, la meva talla hauria de ser la 56. Imagina’t. —Liiistooo, más que liiistooo.

Encara que deixés de menjar durant els pròxims vint anys, no podria tornar a posar-me’l ni amb sabó. L’he anunciat al Gualapop (escrit Wallapop). A mi, aquest nom, em recorda a «vaya pulpo», o potser, «mago Pop». Aquest sí que seria interessant per fer-me un truc de màgia i entrar dins d’aquest embotit, sense haver d’aguantar la respiració com una balena.

Dimarts al matí baixaré a la cosidora pública, que no pas particular, i li demanaré com punyetes es pren la mida per saber quin cony de talla necessito.