Morillo

81.2.10.7 no és la darrera versió d’un sistema operatiu o una contrasenya per tal d’obrir la caixa forta d’alguna entitat bancària. Tampoc és la IP d’un router, ni és el codi per operar amb la targeta Mastercard, tenint en compte que són quatre dígits i no sis.

Des de fora, es podria pensar que 81.2.10.7 no té cap significat però, per mi, que sóc qui l’escriu, té molt de sentit. Donat que em passo el dia enganxat a l’ordinata, se m’acut aquest títol tan curiós i a l’hora amb un missatge a dins.

Segons la info de què disposo, vas néixer al febrer del 81 i fa deu anys i set mesos que et vaig conèixer davant la porta de casa de l’Aurora.

Estaves força content perquè anaves a el Perú, d’aventura i amb la incertesa de no saber si tindries èxit o no, quan et trobessis amb l’Anna, que ja feia bastant de temps que voltava pels «puestus».

No sé si l’excusa de dur-li calces tenia consistència, però així ens ho vas comentar. Jo, almenys, et vaig creure.

També sé que el moment zero de l’inici de la vostra relació va començar, si més no, al Machupicchu (tu ets un machu i tens picchu). Una data curiosa en què van coincidir dues coses importants. Aquesta ciutat va ser declarada patrimoni de la humanitat l’any 2011 i possiblement ets vas declarar a la Güenchi, el mateix any per començar a construir el vostre petit nucli.

Fa deu anys i set mesos que vas fer els primers moviments per accedir a aquesta família que té un punt de «locus» però molt lúcids a l’hora.

Si no em fallen els càlculs, has fet quaranta tacos. Què són 40, comparats amb els segles que fa que existeix el Machupicchu.

Així i tot, són 40.

En el nom de qui escriu, de la propietària de la porta blava on ens vàrem trobar per primer cop, del dentista quelosabetodo que l’acompanya, de la psicòloga, del clavador d’agulles, del chico para todo i ligón de mucho cuidao, del pilot de ral·lis i la seva copilota, del prodigi que se sap tots els noms dels «dinosaures», de la Güenchi, la meva Güenchi, de la Maite i segurament d’altres que en aquests moments no em venen al cap, al cap i a la fi, et desitjo de tot cor, que tinguis aquest 40.2.21 i d’altres 40. versió X, plens de felicitat i saviesa.

Amb molt de respecte i respecte d’això que t’estava comentant, moltes felicitats.

Morillo

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Scroll hacia arriba