Vigila amb les meduses

La Gertrudis li va comentar al seu amic Biel que, segurament, el dissabte aniria amb les seves amigues del club de petanca, a la platja de la Serrallosa, a prop de Sant Feliu de Llamàntol. En Biel, li recordà que feia tres setmanes, un grup indeterminat de meduses, van atacar a la població perquè (recordeu que, realment, són els humans els invasors), és l’hàbitat de les pobres meduses. Elles no tenen cap culpa del fet que els humans siguin tan prepotents.

Així i tot, la Gertru, tenia moltes ganes de retrobar-se amb la Paqui, la Joana, la Xoni i la Yenny. Feia més de quatre mesos que no es trobaven. Les competicions de petanca només es fan a la primavera i aquesta temporada, per inclemències del temps, van finalitzar a principis de març.

Total, que entre una cosa i l’altra, les quatre amigues feia un segle que no quedaven per posar a parir a la Consol. Li tenen una mania que les supera. La Consol és una dona amb sort. Una feina envejable, un pis de luxe a un dels barris més rics de la vil·la, i un cotxasso que no se’l mereix, un marit carregat de duros i músculs, en aquest ordre, ah!, i una zona VIP al Gran Teatre del Liceu de la ciutat.

Les quatre nenes, per desfogar-se, la deixen com un drap brut, però sé de bona tinta que a la Consol, tot això li rellisca per la regatera. No ho sé de primeres. M’ho va comentar en Bob, exnuvi de la Xoni. Jo, em limito només a transcriure el què m’arriba a les orelles.

No sempre és la pura veritat. El què passa és que la Yenny és una experta en tergiversar una miqueta (una miqueta diu… quina barra), la realitat.

Tornant a les meduses. Són éssers vius molt primitius, però amb una capacitat de sobreviure al medi que és una passada. En una paraula: brutal. Això sí, sempre que algun borinot no li doni per estomacar-les. S’han arribat a trobar espècies de meduses amb una antiguitat de cinc-cents milions d’anys. Sí, sí. Heu llegit bé.

Medusa Turritopsis nutricula. Aquesta espècie d’espècie podríem dir que és l’únic animalico a tot el món i part de l’univers que no es mor ni que el matin (és un dir, clar). Es podria dir, també que ha descobert la font de l’eterna joventut.

En canvi, els invasors de les platges, és a dir, nosaltres, tenim una vida més limitada. Alguns, ni tant sols això i d’altres, com la Gertrudis, la Paquita, la Joana (aquesta és l’única del grup que, als seus 130 anys, es manté com el primer dia que la van treure de l’ampolla d’èter), la Xoni i la Yenny, deixa-les córrer…

Vigila amb les meduses

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.

Scroll hacia arriba