Línies blanques

Hi ha una frase que diu: «de fora vingueren i de casa ens tragueren». Tot i no estar dins d’un context explícit, per en Biel i la Carme, té molt de pes. Un pes que s’arrossega des de fa molts mesos.

Fa uns anys que la Carme i en Biel, són veïns. Se saluden força sovint. També ho fa el company de la Carme, en Felip, la Mariona i d’altres veïns de l’escala. Quasi tots tenen cotxe.

Un dia, la Carme va rebre de l’ajuntament, una carta on explicaven que ben aviat, potser a finals de la primavera, traurien les marques taronges del terra, les que delimiten els aparcaments dels vehicles de la zona i pintarien línies blanques.

Segons el consistori, ho feien pel bé de tots.

La Carme i en Biel, es van preguntar pel bé de qui, exactament. Pels nouvinguts? Per alguns amics de proximitat de l’alcaldia? Quin significat tenia aquesta frase que, a la carta, estava en negreta i subratllada?

Pel bé comú? Per aquells casuals, l’alcaldia ha pensat en algun moment, en els veïns del barri? Als que, sovint, ja els hi costa aparcar en temporada normal? Imagina’t el que costarà fer-ho en temporada alta.

Per què no habiliten els aparcaments de la Riera i els fan de franc? Ah! Clar. Això no dona pasta. És veritat.

Els que han pensat a treure les línies taronges, segur que tenen plaça d’aparcament.

Per sort, en Biel, no disposa de cotxe i no ha de patir per trobar lloc. Té una moto i la guarda en un pàrquing a prop de casa. Així i tot, se solidaritza amb la Carme. Creu que els del consistori no hi han sospesat bé les conseqüències que es produiran els pròxims mesos.

No han pensat en els residents fixos. Han preferit mirar cap a un altre costat.

En fi. En Biel i la Carme no han continuat xerrant. Això, no els hi porta a cap lloc i el millor que poden fer és esperar a veure què passa.

Això sí, de moment, la Carme procura anar a tot arreu a peu. Per si de cas no es quedi sense plaça.