¡A ver quién la tiene más gorda!
Joan Manel Serrat, té una cançó on diu: …se arman hasta los dientes en el nombre de la paz…
Diria que sona a burla, no creus?
Des que l’home va descobrir que amb una pedra o un pal podia trencar-li el cap a un altre humà per plaer o per arrabassar-li les seves collites, els seus animals o les seves femelles, estem en contínua lluita.
Hi ha una altra frase d’aquelles que fan pensar que no aprendrem mai: …lo tuyo es mío y lo mío es mío…, i així no anirem enlloc.
Per citar nacions o països, posarem colors. És menys dolorós.
Per què els de color marró volen tot el que produeix els de color blau? Els de taronja s’han assabentat que els de groc tenen molt d’allò i la millor manera d’adquirir-ho no és pas amb paraules amables. No. Prefereixen envair, destruir i després quedar-s’ho tot per la puta cara.
Disculpeu els meus improperis, però encara en diria més.
En definitiva, no hi ha per on agafar a tota aquesta patuleia sense cervell o, potser, amb massa de cervell perquè per fer totes aquestes malifetes, realment, s’ha de tenir molt.
Llegiu aquí els seus pensaments.