Diuen que dos són companyia i tres són multitud. En aquests moments, això es compleix a la perfecció. En la festa del llibre i la rosa, El duet Jordi i rosa, que es remunta al segle XV, s’ha convertit, al llarg de la història, en un binomi perfecte. No hi caben més personatges en aquesta fòrmula.
Que un virus de merda, que no té més de sis mesos de vida (suposo), ens vulgui boicotejar una festa tradicional que s’ha fet des que jo recordo, al carrer, és una autèntica barbaritat.
Totes les paradetes de roses barrejades amb les dels llibres, en un dia com avui, han fet de la nostra festa un lloc d’intercanvi de cultura, amor, oci, llargues passejades, converses de carrer, alegria, serenor…
No m’imagino un Sant Jordi al carrer amb paradetes separades per plaques de plexiglas, mascaretes, guants, distàncies de més d’un metre entre les persones, por, tristor, alerta, malenconia. No m’imagino una festa més pròpia d’una pel·lícula de ciènciaficció que el què és en realitat: intercanvi d’energies positives.
Espero que el proper dia del llibre torni a ser al carrer.
