Ja no es parla

L’abril del 2020 feia unes setmanes que ens varen tancar a tots plegats, amb el pretext d’una pandèmia que s’enduria a tot ésser viu que no es quedés a casa quiet, sense cridar massa per no despertar al veí i que es portés com un bon minyó.

Durant els noranta-quatre dies que va durar tot aquest enrenou, més d’una i més de dues persones, es tiraven a la jugular del veí perquè no aguantaven el captiveri. D’altres, com jo, que ja portaven entrenament de sobre, no van patir tant. De totes maneres, sabent que no havies fet res, romandre a casa tancat, es va fer molt feixuc.

Un dels escrits que vaig fer al primer llibre Relatant lo quotidià, relacionat amb aquesta època d’incertesa, es titula «Ja no es parla».

Des que va començar tota la història de la covid ja no es parla de res més. Ja no es parla de les portes giratòries. Ja no es parla dels cent milions de l’emèrit. Ja no es parla de la púnica, la Gürtel, els ERE. Ja no es parla de l’independentisme. Ja no es parla dels presos polítics. Ja no es parla dels desnonaments de cada dia. Ja no es parla del corredor mediterrani, de la fallida econòmica del país. Ja no es parla del deute de Grècia. De la bogeria del Trump. Ja no es parla dels milions d’euros que no tornarà mai més la banca. Ja no es parla de les pensions vitalícies dels expresidents. Ja no es parla dels impresentables dels polítics, de tots els colors, de les seves dietes, dels augments que s’han atorgat, aprofitant que ja no es parla d’ells. Només de la covid. Ja no es parla dels avions flotats amb material sanitari que mai més hi han aparegut. Ja no es parla de l’odi que es tenen davant les càmeres, els polítics de torn, però que tots continuen tenint els mateixos beneficis que quan va començar tot això. A les televisions només es parla del mateix tema.

S’han oblidat que hi ha d’altres coses, altres notícies, altres temes que es podrien compaginar amb la notícia monotema. Però no. És més fàcil tenir-nos a tots hipnotitzats amb un únic tema de conversa.

De la resta, ja no es parla.

Avui toca continuar amb aquest escrit perquè crec que és important no oblidar algunes coses.

• Ja no es parla de la guerra d’Ucraïna
• Ja no es parla dels papers de Panamà
• No n’estic gaire segur, però crec que ja no es parla dels diners que es van deixar als bancs i que no tornaran mai més. En canvi, nosaltres, els petits, els que tirem endavant com podem, que no se’ns acudeixi deixar de pagar a #haciendasomostodosmenosalgunos, que venen i et foten la sang sense despentinar-se.
• Ja no es parla de les bestieses que va fer l’anterior alcaldessa de Barcelona i que, a part de dilapidar milions d’euros, no han servit per res més
• Ja no es parla de la corrupció del PP que segueix vigent
• Ja no es parla de la situació fiscal de l’emèrit
• Ja no es parla dels desnonaments diaris
• Ja no es parla de la quantitat de persones sense sostre que dormen als caixers o als portals
• Ja no es parla de la situació precària de Síria
• Ja no es parla del terratrèmol del Marroc
• Ja no es parla de tantes i tantes coses que ens envolten, que estaria escrivint mil hores

En canvi, sí que es parla de:

• La guerra entre Israel i Palestina que, des que tinc memòria, no han deixat mai d’estomacar-se
• De la suposada pasta que li va deixar Putin al Sr. Puigdemont
• Dels premis atorgats al Príncep d’Astúries
• De la delinqüència cada cop més ferotge als EUA
• De quant cobrarà Matamoros
• Dels infumables cotxes elèctrics que han estat una broma de mal gust

Suposo que només es parla del què ells volen que es parli. De la resta de coses interessants, ja no es parla.