Ben aviat, els carrers del meu poble, tornaran a estar plens dels #segonaresidència i dels estrangers enamorats de la vil·la. A partir de Sant Joan fins al quinze de setembre, anar als llocs que, durant l’hivern són santuaris de pau, romandran de gom a gom. Passejar per la punta o anar fins a tocar ferro, es convertirà en tota una gimcana. Els pobres propietaris de llaunes (cotxes), hauran de donar voltes i voltes i més voltes quan cerquin un aparcament. Sort dels que tenen plaça fixa.
A més, aquest any, no sé per quina raó, han eliminat el pàrquing tan gran que hi havia al centre. El consistori s’hauria de plantejar la construcció d’un aparcament gran, per exemple, als afores de la vil·la, perquè la gent es traslladés caminant per dins. Total, el poble no és tan gran com per haver d’utilitzar el cotxe per anar d’aquí allà.
Aquesta temporada, ja no és obligatòria, per sort, la mascareta. Tot i que, encara et trobes humans que la duen posada. S’han acostumat? Tenen fred? Fa temps que no s’han rentat les dents? Ni idea.
En Biel, pràcticament, no se l’ha posat mai. Només, quan era absolutament obligatòria o necessària. Si no, ¡¡¡de què!!!
Encara ens hi trobarem a la platja nenes en topless i amb la mascareta als morros. Serà curiós, si més no, gaudir d’aquestes pintoresques imatges.
Per ara, res més. Tanco la redacció. Tinc un dinar de feina.