Abans no teníem mapes interactius que ens deixessin, exactament, al lloc on volíem anar.
A hores d’ara, encara hi ha gent que s’estima fer-ho a la vella. Sortir del vehicle, arrepenjar-se a sobre del capó, estendre el mapa de carreteres i localitzar el punt exacte on t’esperen per fer l’aperitiu.
Ell no té cotxe i, per tant, aquesta posada en escena, no la podrà fer.
Es trasllada en moto.
Amb un mòbil, uns auriculars amagats i força atenció, es pot anar allà on el destí et porti. I en aquest cas, on Google maps et dicti.
Si no passa res, aquest dijous, en Xesco, té una cita a cegues. Ha quedat amb la Marcel·la, a les dotze del migdia, per prendre quelcom.
És la primera vegada que es veuran en persona. Fa uns quants dies que s’estan intercanviant missatges i trucades de veu, però, encara no han tingut l’oportunitat de veure’s en persona.
En Xesco és un home ben plantat. Prudent. Tímid, però alhora massa il·lusionat pels missatges que, d’una forma subliminar, ha captat o així ho creu, de la Marcel·la.
Ella, ben posada, molt atractiva, amb cara de bona persona.
Estan emocionats per la trobada. L’edat no és un inconvenient.
Tot pot ser que, quan es descobreixin, no es reconeguin. Així i tot, la sorpresa del moment, està assegurada.
En Xesco i la Marcel·la, es faran una abraçada i un petó de salutació. Romandran quiets, un front de l’altra per gaudir, en un instant, d’aquell moment que fa molts dies que estan imaginant.
La Marcel·la i en Xesco es miraran als ulls i just en aquell moment, tindran la certesa de què han arribat a casa.