Gats o mosquetes

Si tens gats, sabràs que t’has d’aixecar unes quatre-centes vegades per obrir o tancar la porta que dona a la terrassa.

També pot ser que siguis un crac del bricolatge i hagis muntat una gatera. Llavors, passes de 400 a, potser, 120 vegades que hagis de treure el cul de la cadira.

Jo, a casa, no tinc gatera, però sí terrassa.

Tinc dos gats, nen i nena.

No parlen, almenys de moment. Però se’ls entén d’allò més bé.

Pul·lulen per davant de la porta i em miren.

—Volem sortir, coi.

M’aixeco. Els hi obro la porta. Surten dos minuts i tornen a entrar.

Tanco la porta.

Mentre he fet aquesta operació, sis mosquetes en format helicòpter, s’han colat a la sala.

Sortiran la pròxima vegada que els hi obri als gats?

Segurament, entrarà el relleu de mosquetes.

Ja n’hi ha vuit.

Paciència. Que hi farem.

Els gats em miren fixament.

Ja sé que volen sortir un altre cop.

Obro la porta de la terrassa. Surten set minuts. Ei. Ole.

Em giro un moment i els torno a veure pujats al llit.

Hòstia consagrada.

Relleu.

Vuit mosquetes i un borinot, en vol rasant pel passadís.

La gata el persegueix. Se’n puja al prestatge per tenir més cobertura visual.

Amb la pota, li fot un mastegot. El deixa estabornit. Juga.

Penso: —segur que se’l menja. També ho va fer amb les papallones.

Bingo. Se l’ha cruspit.

Em tornen a mirar i sense paraules em diuen: —volem sortir, coi. Vols obrir d’una vegada la porta?

M’aixeco de la cadira. Obro. Surten.

Entren tres mosquetes.

Les faig fora.

No em preocupo pel borinot. El pobre ja no hi és.

La gata acaba de vomitar al mig del passadís.

Recullo. Llenço la vomitada a la brossa. La tinc a l’eixida. Entren dues mosquetes.

És hora de posar el pinso als gats.

El gran va de tranqui. Entra. Mira al voltant i decideix ficar-se a la boca tres boletes de pinso. Tres.

Em mira com dient: —m’obres o què…

I així tot el dia.