Estudiant de piano

Fa molts anys, diria que més de quaranta si no em falla la memòria, tot i que diria que si em falla, perquè crec que fa trenta cinc o no, vaja…, vaig deixar d’estudiar piano. Donat que el pare era músic i a la mare l’encantava la música, amb setze anys m’iniciava a llegir solfeig al conservatori del Bruc de Barcelona.

Recordo que el més gran i el més alt de la classe era jo. Vaig fer primer de solfeig amb examen inclòs a la peixera del conservatori. Si hagués estat un bon estudiant, m’hauria quedat al Bruc fins a acabar, almenys, el solfeig que, per aquelles èpoques, eren cinc anys. Imagino que ara també.

Doncs no. El nen no tenia voluntat i va desertar després del primer curs. No tinc ni idea de com vaig anar a petar allà, però el segon curs el vaig fer a l’escola que estava a sobre de Zeleste: Centre de difusió musical del barri de Ribera. Bons profes. Núria Vidal, Francesc Borrull, Frederic Sessé, Pep Mira, Rafael Subirats, entre d’altres.

No recordo si allà vaig estar dos o tres anys. Em queda com molt diluït a la memòria. Tornant a aparèixer la merda de voluntat, me’n vaig apuntar al Taller de Músics, del carrer de la Cendra. Allà també vaig estar dos o tres anys.

—Hauré de menjar més cues de pansa—

També hi havia bons profes. Ze Eduardo, Michael Kaupa, Jordi Vidal, Xavier Capella. Gent molt competent. L’únic que era incompetent era jo. No hi havia manera de tirar endavant.

Després, menys d’un any, diria, al Sindicat de Músics, a la Diagonal cantonada amb Bruc.

Mai més vaig fer res de música. Han passat trenta-cinc anys des de la darrera vegada que vaig tocar un piano. Segurament no recordaré res, però, ja fa temps, que m’està rondant pel cap tornar-hi. Vaig mirant pianos, els que n’hi diuen d’espectacle, els que es transporten dins una maleta. Fa temps que estic pensant. És probable que a mig termini, acabi invertint en un piano, amb martells contrapesats, que és el més proper a un piano de paret. A veure si aquesta vegada, donat que ja he crescut, tinc més disciplina. La música amansa a las fieras. Ja us ho diré.

Mentrestant, continuaré escoltant música.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Scroll al inicio
Hola 👋 ¿Te puedo ayudar?