Esquitxada

Algun cop t’has preguntat per què esquitxa la paella amb oli? Tot just, mig minut abans, havies comprovat que estigués seca, és a dir que no tingués cap gota d’aigua i, en canvi, l’oli espurnejava sense cap raó.

—N’estic completament segur que l’havia eixugat d’allò més bé i continua saltant l’oli. No ho entenc.

Se t’acut mirar amunt perquè t’ha semblat veure quelcom diferent del que estàs acostumat.
—I a sobre, les gotes cauen amb un ritme trepidant.
—Negra igual a cent vint. Almenys la gota és rítmica.
—Òndia! Però si hi ha un forat a dalt tan gran com el cul d’un brontosaure.

…

Això es va encetar fa més de vuit mesos, el què passa és que ho recordes cada dia de la teva vida, sobretot quan toca dinar peix a la planxa.
No poses gaire oli, però sí un rajolí. Li dona un gustet més agradable.

…

Tornes a mirar al sostre.

…

Avui, divendres 5 d’abril, per fi, s’ha acabat el malson que et portava de cap.

Has rentat els plats que feia dues nits que estaven a la palangana. Has estès una estora de plats, l’escorredor i has deixat la cuina neta com el cul d’un nadó.

…

Ja no sona res. No cauen les gotes amb negra igual a cent vint.

De totes maneres, mires a dalt, de reüll, per si de cas.

Tot està tranquil. Per fi.

Ara resta que els operaris vinguin a col·locar el sostre antihumitat que han promès. Llàstima del color. Diuen que és verd. Només hi ha aquest color.

Que hi farem!

La casa està tan plena de pols que trigarem una setmana a aniquilar-lo. Sort que en Lucas encara roman de baixa.

Si tot això l’agafa treballant, segur que es talla les venes o potser se les deixa llargues. Mai se sap