Com passa el temps! Catxis la mar salada.
Aquest dimarts em trobava al carrer amb la meva preferida. Les abraçades no es podien fer com abans. Ens separava un bombo del quinze. Ja serà el segon bombo que li reconec.
Aquest dimarts, em deia amb la cara plena de llum i la boca oberta com un finestral doble, que feia dotze anys que anava pels puestus amb el Ferran.
Recordo que fa no gaire, li feia un escrit per commemorar els seus quaranta tacos, fent una esmena del viatge al Perú, més concretament al Machu-Pichu. Allà s’havia de trobar amb l’Anna per intercanviar impressions, a part de roba i altres estris de neteja. L’Anna feia mesos que voltava per Sud-amèrica i necessitava algun nexe d’unió amb la civilització.
No sabem si en Ferran ho tenia tot previst per anar a l’altra banda de l’oceà o va ser fruit de la suma d’algunes circumstàncies. La qüestió és que, segons el meu parer, havia arribat el moment. És ara o mai, podria haver pensat en Ferran. Si no anava, potser no tindria una altra oportunitat de dir-li que volia romandre al seu costat. Feia temps que freqüentaven el mateix grup, els mateixos llocs, però sempre a certa distància per no envair els seus espais.
No en tenim ni la més remota idea del nostre futur, però hi ha moments que el podem, si més no, intuir. —Si no em trec el bitllet per anar allà, no sé si tindré una altra oportunitat per dir-li allò. Igual no feia falta traslladar-s’hi, perquè tenim el costum de pensar que és l’home qui es declara. Hi ha la possibilitat que fos ella, un cop arribés a Catalunya qui es declarés, però, i si no s’hagués atrevit? Què hauria passat, llavors?
Ja he dit que el futur no el sabem. Per tant, no puc descriure l’escenari amb unes altres decisions. La qüestió és que un va anar, li va dir el que tocava, l’altra li va dir que estava d’acord i amb el temps va arribar l’Adrià i ara, segurament a finals d’estiu, principi de la tardor, arribarà l’altre pisio.
Us desitjo, de tot cor, llarga vida.
Per cert, si et ve de gust saber què li vaig escriure al Ferran, aquí et deixo el link.