La catalana, la de porros o vichyssoise, la de carabassó, de síndria o meló a l’estiu, són cremes que, quasi sempre, senten d’allò més bé.
D’ençà que fa quatre o cinc mesos, crec, en Biel utilitza altres tipus de cremes. No són per menjar.
Les cremes o pomades que, en aquest ordre, s’ha anat posant a sobre d’una ferida que, sembla ser, no vol marxar encara són: trombocid, anticongestiva Cusí (pasta lasar), Lexema, Àrnica, Blastoestimulina i Ulgecel. Entre el munt de tubs n’hi ha una altra, Panfungol, però d’aquesta no recorda haver-la fet servir. Seria per una altra cosa.
Les tres primeres van ser aconsellades pel seu infermer Xelo. Sí home, aquell que cada dues o tres setmanes li punxa al dit per extreure-li una gota de sang, ficar-la al transporter, el qual marca unes quantitats que seran, durant aquests temps, les mitges o quarts de pastilla* que s’ha de cruspir en Biel cada tarda, als volts de les sis.
*El sintronison és aquell medicament que sembla mata-rates barrejat amb guix.
Més d’un cop, en Biel pensa que això del mata-rates, de ser per tota la seva vida és bastant rotllo, però «si hay que ir, se va».
La crema àrnica no recorda qui li va recomanar. Fa dies que ho porta al cap com un pensament viatger. Ara se’n recorda de pensar-hi, ara no. I així tot el dia. Així i tot, no hi ha forma humana de posar-li cara al prospector d’aquest ungüent.
En Diego, el cunyat del Biel, li va aconsellar que es posés sobre de la ferida i, concretament, a dins del forat que va produir l’úlcera, la Blastoestimulina. «Mano de santo», va insinuar. Aquesta pomada cicatritza molt ràpidament i fa que la pell s’ajunti com per art de màgia.
Avorrit del dolor i veient que això no tirava endavant, va provar durant uns dies aquesta nova crema. Quina raó que tenia en Diego.
La darrera crema, Ulgecel, tot i no ser ben bé una pomada mèdica, va ser aconsellada per una amiga de la seva germana Alícia, especialista en una tècnica una mica estrambòtica, però amb uns resultats que sinó els vius, no te’ls creus. Es tracta d’una sessió amb Par bio magnètic que, de segur, fa uns efectes al cos humà que déu-n’hi-do. «Posa’t aquesta crema un cop al dia», li va suggerir la Lola.
De totes maneres, en Biel segueix de baixa perquè aquesta «merda» no acaba de marxar. Roman a casa entre avorrit i operatiu. Estudia piano, mira pelis, tafaneja a l’Instagram i escriu bastant. Així va passant els dies.
Avui no crec, però demà potser farà crema de porros. Li surt boníssima. És un crac a la cuina.
Això és el que té quedar-se a casa, ¡afavoreix l’art de la cuina!