El tempo ho mesura quasi tot.
- Tempo per meditar.
- Tempo per riure.
- Per plorar.
- Tempo per gaudir.
- Per observar.
- Per compartir.
- Tempo per ballar.
- Per beure.
- Per fer l’amor.
- Per estimar.
- Tempo per evadir-te.
- Per escoltar aquella cançó que et posa els pèls de punta.
- Tempo per trobar-te amb ella.
- Per gaudir-la.
- Tempo per mirar-la.
- Tempo sense pressa.
Però, el tempo necessita un mestre que li marqui, que el controli, que li digui en quin moment s’ha d’activar.
Si no entres a tempo, el compàs s’esvaeix.
Es dilueix fora del temps.
Quan qualsevol d’aquestes accions vinculen a més d’una persona, els tempos individuals s’han de revisar i pactar, i no només les velocitats, sinó també les prioritats…, si és que volem interpretar la mateixa peça musical…, alhora.