Com si fos meva

Encara que no ho és, avui m’he dut, del taller on vaig sempre a fer les revisions de la moto, una cabrejada solidària.

Com sempre, l’he preguntat com van les coses i com van les sortides en moto.

M’ha dit que podia passar a donar-li un cop d’ull al box del costat i, sobretot, que no em posés nerviós.

Quan l’he vist, m’he quedat de pedra.

La seva moto estava triturada.

Evidentment l’he preguntat si havia pres mal i m’ha dit que no havia estat ell el responsable del sinistre.

Un client seu li va demanar, quasi de genolls, si li podia llogar la moto perquè la seva dona li havia regalat unes voltes a un circuit.

En tenir encara la seva per reparar, li va demanar que li fes un super favor.

Quan he vist la moto tan desmillorada, m’ha agafat un cabreig del quinze. De seguida m’he posat a la seva pell i m’he imaginat què hagués fet si em passa a mi. Crec que, com a mínim, el mato a cops de boina.

Si algun cop he demanat el vehicle a la família o, actualment, a un amic, no em passaria pel cap anar hipersònicament. S’ha de tenir respecte, molta cura i prudència quan algú et deixa quelcom, ni que sigui una ploma Montblanc.

Realment, no ho entenc.

En fi. Espero que tot s’arregli favorablement cap al meu col·lega i mecànic de confiança.

Com si fos meva

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.

Scroll hacia arriba