Per a tothom, el temps és igual, el miris per on el miris. Cinc mesos tenen la mateixa durada aquí o les antípodes.
Cinc mesos, són tants dies com 153 si els comences a comptar des d’una data en concret.
En aquest cas, el meu comptador personal comença el 24 de juliol d’aquest 2021 que ja mateix, sortirà per la porta de servei, donat que no l’he volgut donar permís perquè surti per la porta gran, per on surten les grans celebritats.
Tot just, avui fa cinc mesos que, com ja vaig escriure en un altre relat, les nostres vides van experimentar, d’una manera sobtada, per uns, i d’una forma salvatge, per altres, un canvi en la perspectiva de com observem el món, les circumstàncies, les emocions, el fet d’anar fent del dia a dia, les passions, l’amor i la mort.
Tot just no és just, però la vida segueix, aquí i als antípodes. Els mesos seguiran tenint els mateixos dies, les mateixes hores.
Segurament, tal vegada de tal any, un 24 de qualsevol mes, seguirem recordant mentre tinguem la capacitat de recordar. Perquè recordar és important per no oblidar mai que cada mes tenen els mateixos dies a qualsevol racó del món privat de cadascú. Dies que s’han omplert de records, d’emocions que han fet de les nostres vides, un xic d’esperança.
Avui no tinc més observacions a comentar.