Casualment, l’any s’acaba en breu. El temps ha passat volant com de costum. Tant de bo, acabem millor que quan es va encetar. Serà casualitat que sigui així o està tot marcat?
No tothom podrà dir el mateix. En un any passen moltes coses. Sumes nous amics, nous coneixements, noves activitats, nous problemes, noves solucions. La suma és millor que la resta, però la resta també està present al nostre voltant i, segons la meva opinió, és una forma interessant de seguir avançant. Restem temps, restem oportunitats, restem mals rotllos, restem impaciències. Restem hipocresies, laments…
No és per casualitat que les coses s’esdevenen d’una manera o una altra. Aparentment tot té un ordre, encara que sigui casual. La casualitat roman camuflada perquè pensem que és fortuïta, però no. Tot passa amb propòsits amagats.
Tindrem noves oportunitats, noves cagades, desenamoraments, ensurts, alegries, estimacions, passions, traïcions, equilibri, desequilibri, honorabilitats, desitjos, lligams, esperances, esbroncades, enamoraments, petons, molts petons, abraçades profundes que podrien arribar a l’èxtasi de les abraçades, pells de gallina, ratllades, pensaments negatius i positius, feblesa, fortalesa, gaudi, murs a travessar, elogis, amor, molt d’amor, estimació incondicional, voluntariat, perdó, rancúnies, gelosies, enveges, satisfaccions personals i alienes. S’esdevindran tantes i tantes coses, però penseu que tot això passarà durant tres-cents seixanta-sis, que no cinc, dies que començaran a comptar a partir de les 00:01 del darrer dia d’aquest any que se’n va.
L’equip d’Oswa us desitja a tots plegats, homes, dones, nens, nans, peluts, pelats, polits, angelets de quatre potes, de dues potes i potser algú que altre monopota, que tingueu una sortida d’any per la porta gran. No us amagueu; no tingueu por pel que pugui passar a partir de l’any que ve. Encara que no ho vulgueu, vindrà i s’anirà de la mateixa manera.
Serà per què està escrit o passarà per casualitat?