Barbarismes

Buenu, pues, vai a escriure alguns dels barbarismes que sento pels puestus i que, encara que no ta sembli, em posa els pels de punta. Fa molts anys, el vigilant del garatxa on dexava el cotxe el meu pare, quan arribaba el veranu, em preguntava si tardaria molt en fer vacacions.

Recordo amb una mica de nostàlgia, aquell temps que compartia pàrquing amb el meu papi. Ell, deixava el Peugeot a la planta 1 i jo la moto, al soterrani. Els moterus no teniem problemes quan voliem surtir del parking. Eren els propietaris dels cotxus que havian de dir a quina hora abafarien el cotxu. Asín el vigilant, com si estigués jugan al tetris, colocava els vehicles per ordre de sortida.

Els propietaris deixaven les claus a sobre del salpicaderu o penjades al retrovisor, per si el vigilant hagués de moure’ls abans de temps. Es podia contemplar en cualquier moment, una urgència i valia més que les claus estiguesin a dintre, que no pas haver de trucar per talèfanu a casa del titular de la plaça.

Mentre estigués preparat per anar a treballar a l’hora, els era igual.

La diferència que hi ha entre escriure bé o malament una paraula, deu ser una qüestió d’aptitut, però més important encara, d’actitut. Si la teva actitut és bona, saludable, serena, et pots aturar a pensar una micona, a veure com s’escriu o es diu aquella paraula, aquell mot que vols utilitzar per expresar allò que necessites dir i que, potser per vergonya o per manca de coneixements, és més fàcil escriure-la o dir-la malament.

A la feina, la mitat dels vehicles, no porten gasolina. Uns són eléctrics i uns altres porten gasoil. Els que no tenen un faru estropejat, tenen un cop al capó. Els que no porten les rodes desinflades, no els hi va el pitu. És una disbauxa, tot plegat.

Vas a la tusineria i demanes una lliura de pernil endols o, si has cobrat a finals de mes, doscents cincuanta grams de pernil serranu. Aquell que l’amo de la botiga té penjat a sobre de la guillutina.

Vas a brenar i li dius a la mare que et prepari un bocadill de tunyina i una aigua amb gas. Que per sopar ja menjaràs una ensalada. Vols aprimar-te perque estàs molt gordu.

—Biel, recorda que has d’acabar de llimpiar la cuina. Seca les bandejes i les deixes al cuartu.

1 comentario en “Barbarismes”

  1. Aurora Anguera Correcher

    Darrere un barbarisme potser hi ha una paraula ben dita antigament o a segons quins indrets.
    Bé, vaig a mirar els corders a Lleida o els xais a Barcelona. Amb la mainada o els chiquets.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Scroll al inicio
Hola 👋 ¿Te puedo ayudar?