Massa ben acostumats estem els d’aquesta banda de l’hemisferi. Obrim l’aixeta i surt aigua. Tanquem l’aixeta i no surt. Màgia? No. Comoditats de viure en un món, suposadament, més civilitzat. Un món que gaudeix d’aigua corrent.
Estrès, soroll, preses, infarts, pol·lució, chemtrails, depressions, suïcidis. Aquest és el món civilitzat? Redeu. Quasi que prefereixo l’altre.
Hi ha persones que, per aconseguir aigua, i ja no dic aigua corrent, per casa seva, per beure, cuinar, netejar-se i per donar aigua als seus animals, han de recórrer massa distància a peu, amb uns bidons gegants, arrossegant-los, amb dignitat, si més no, per mig territori.
Africa on the move or transport (Kabukasteven)
No tenen la sort d’aquí. No «gaudeixen» de la màgia de Geberit, Grohe, Roca, Ramón Soler, Arco, ni tantes altres marques d’aixetes que, curiosament, per fabricar-les, es necessiten quantitats ingents d’aigua. Quina paradoxa, no?
L’ésser humà, de la zona nord, és aquell bitxo que cerca aigua a Mart, però no es preocupa de treure’ls-hi el pes als que travessen centenars de quilòmetres a peu, amb els bidons a l’esquena.
Quin sentit té aquesta intro? Donat que la resposta era massa fàcil, en Biel, quan m’ha explicat el «problemón» que té, se m’acut pensar en la quantitat de persones que no tenen aquest «problemón».
Des d’ahir no té aigua a casa. La màgia s’ha esvaït. Ha desaparegut.
No s’ha pogut rentar la cara, ni fregar els plats. O regar els geranis que podria tenir a la terrassa i que no té. No ha fet servir la cadena del vàter, per si de cas té una urgència més tard.
Segons sembla, hi ha una fuga, i no de divises, al barri. Han tancat la general i fins a la tarda, no hi haurà aigua corrent.
Quin «problemón». Pobre Biel.
En fi. Els uns, cercant els problemes que, si no els tenen, se’ls busquen i d’altres, sense patir estrès, soroll, preses, infarts, pol·lució, chemtrails, depressions, suïcidis…