A prop dels pares

Tot i que era gran, ja feia temps que s’havia emancipat, s’havia casat i tenia la seva pròpia vida i una independència molt equilibrada, per circumstàncies incontrolables, el fill ha tornat a prop dels pares.

Volia anar-se’n lluny, segurament a les muntanyes que eren, per ell, la seva segona casa. Volia compartir amb la seva estimada dona tots els moments que ens regala la vida. Volia romandre a prop, sempre que pogués, d’ella.

Però ara, ha tornat a prop dels pares.

Tenia un desig. Volia descansar a la muntanya, a prop dels seus.

S’han complert la meitat dels seus somnis. Els altres es quedaran per sempre sense fer.

Ara roman a prop, però també és una ànima lliure. Ara pertany a l’univers, a l’infinit. Ara està a tot arreu. A la seva estimada muntanya. Al cor de tots els que van compartir amb ell moments irrepetibles. Aquí, allà.

Així i tot, ara torna a estar a prop dels pares.

A prop dels pares

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.

Scroll hacia arriba